Coneixement congelat
Un model entrenat el 2024 no sap res del que ha passat després de la seva data de tall. Les lleis canvien, els precedents evolucionen, els plecs s'actualitzen — l'LLM no se n'assabenta.
De la càrrega documental a la generació intel·ligent. Un flux dissenyat per a tècnics de contractació que valoren el seu temps.
Connecta LicitadIA amb els teus repositoris existents: SharePoint, Nextcloud, carpetes locals. La plataforma indexa automàticament tota la teva documentació històrica de licitacions.
Omple un formulari senzill amb les dades bàsiques de l'expedient: tipus de document, objecte, CPV, procediment i import. LicitadIA entén immediatament el context.
El sistema RAG recupera els documents més rellevants del teu historial i, combinant-los amb la informació del formulari, genera un esborrany complet i coherent en minuts.
El document generat és un esborrany intel·ligent, no un producte final. Edita'l lliurement, demana modificacions específiques a l'assistent conversacional i exporta'l quan estiguis satisfet.
L'arquitectura que permet a un model de llenguatge consultar la teva pròpia documentació en cada resposta. Una guia pas a pas per les dues fases del procés —indexació i consulta— i per la matemàtica que les sosté.
La columna vertebral conceptual de LicitadIA, explicada sense atalls.
Un LLM tot sol és un estudiant molt intel·ligent que s'examina de memòria. Sense accés al material de referència, falla exactament en els casos que més ens importen.
Un model entrenat el 2024 no sap res del que ha passat després de la seva data de tall. Les lleis canvien, els precedents evolucionen, els plecs s'actualitzen — l'LLM no se n'assabenta.
L'LLM mai no ha llegit els expedients de la teva organització, ni els plecs històrics, ni les clàusules que el teu equip ha redactat durant anys. Manca, per complet, de memòria institucional.
Quan el model no sap alguna cosa, no calla: inventa respostes que sonen plausibles però són falses. En un context administratiu —on una clàusula errònia és un risc real— això és inadmissible.
Un RAG resol els tres problemes d'un sol cop: proporciona al model, en cada consulta, el context exacte que necessita per respondre amb precisió, actualitat i traçabilitat.
Abans de baixar al detall tècnic, observa què canvia quan un LLM té —o no— accés a la documentació real de la teva organització.
Tot RAG es descompon en dues fases ben diferenciades. Una s'executa una sola vegada, de manera asíncrona, sobre els documents. L'altra es repeteix cada vegada que un usuari formula una pregunta.
Passa una vegada per cada document que afegeixes. És lent, té lloc en segon pla i produeix una cosa invisible però essencial: una representació numèrica de cada idea, a punt per ser consultada en mil·lisegons.
Plecs històrics, contractes marc, memòries justificatives, normativa autonòmica. Tot el que la teva organització ha produït durant anys entra al sistema.
Cada document es trenca en chunks de 200–1000 tokens, respectant fronteres naturals (paràgraf, frase). Un encavalcament del 10–20 % evita perdre informació a les vores.
Cada chunk passa per un model d'embeddings —típicament un transformer especialitzat— que retorna un vector de centenars de dimensions que codifica el seu significat.
Vectors, text i metadades s'emmagatzemen i s'indexen amb HNSW o un altre algorisme ANN. A punt per respondre, en mil·lisegons, a qualsevol consulta futura.
Cada fragment es converteix en un vector de centenars de dimensions. Aquí el projectem en dues per visualitzar-lo: textos que tracten del mateix se situen a prop; els que no, lluny. Aquesta proximitat geomètrica és la similitud semàntica.
Cinc passos, executats en menys d'un segon. La pregunta travessa el mateix model d'embeddings, recorre la base vectorial, recupera els fragments rellevants i acaba en una resposta traçable.
La pregunta de l'usuari es converteix en vector fent servir exactament el mateix model d'embeddings amb què es van indexar els documents.
La base vectorial calcula el cosinus de l'angle entre el vector de la pregunta i cada un dels vectors indexats — milions, en mil·lisegons.
Es retornen els k vectors més similars (típicament 3, 5 o 10) ordenats de més a menys proximitat semàntica.
Es munta un prompt que inclou una instrucció de sistema, els fragments recuperats com a context i la pregunta original de l'usuari.
L'LLM genera la resposta final basant-se únicament en aquest context, amb capacitat de citar la font exacta de cada afirmació.
Dos vectors formen un angle. El cosinus d'aquest angle és la mètrica que fa servir tot RAG per decidir què és «semblant» i què no. Ignora la magnitud, es fixa només en la direcció — i per això serveix igual de bé per a textos curts que per a textos llargs.
Producte escalar dels vectors, dividit pel producte de les seves normes.
El que s'ha descrit fins aquí és un RAG bàsic, ja útil. En projectes reals —i a LicitadIA— s'apliquen millores que multipliquen la precisió i redueixen les al·lucinacions a quasi zero.
Combina la cerca vectorial amb BM25 clàssic. La semàntica capta el significat; el lèxic troba codis, noms propis i tecnicismes exactes. Reciprocal Rank Fusion les uneix.
Recuperes 20 candidats i els reordenes amb un cross-encoder més car però més precís. Et quedes amb els 5 millors. Millora dràstica de rellevància, latència controlada.
Un LLM reformula la pregunta en variants, o apliques HyDE: generes una resposta hipotètica i vectoritzes això, no la pregunta. Funciona perquè les respostes s'assemblen més als documents.
Abans de buscar, restringeixes l'espai: només documents de l'últim any, només de l'expedient X, només en castellà. Redueix el soroll i multiplica la rellevància.
Indexes chunks petits (més precisió en la cerca) però, quan en recuperes un, passes a l'LLM el fragment més gran que el conté. El millor dels dos mons.
Un agent fa cerques iteratives, refinant la consulta segons el que va trobant, fins a tenir prou informació. Més lent; imbatible en preguntes complexes.
LicitadIA aplica tot el que has vist —fragmentació recursiva, embeddings especialitzats, cerca híbrida, re-ranking i filtratge per expedient— sobre els plecs, memòries i PCAP de la teva pròpia organització. La IA deixa d'inventar i comença a citar.