Criteris d'adjudicació a la LCSP: com definir-los correctament

1. Per què els criteris mal definits són la causa núm. 1 de recursos

Quan un licitador revisa un plec, el primer apartat que analitza amb lupa és el dels criteris d'adjudicació. I té sentit: són els que determinen qui guanya. Un criteri subjectiu, no verificable o formulat amb ambigüitat converteix la licitació en una loteria, i la loteria no és compatible amb els principis de transparència i igualtat de tracte que imposa l'art. 1 de la LCSP.

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) i els tribunals autonòmics homòlegs fa anys que publiquen resolucions que repeteixen el mateix patró: criteris d'adjudicació que atorguen una discrecionalitat il·limitada a la mesa, escales de puntuació sense definir i fórmules opaques. Són els tres defectes que més s'estimen.

La bona notícia és que els criteris ben redactats no són una qüestió de sort sinó de disciplina. Amb una estructura clara i un parell de plantilles robustes, qualsevol plec es pot blindar davant del 90% dels motius habituals de recurs.

2. Marc normatiu: art. 145 a 148 de la LCSP

El bloc normatiu essencial per als criteris d'adjudicació es concentra en quatre articles de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic:

• Art. 145 — requisits generals: vinculació a l'objecte, objectivitat, respecte als principis d'igualtat i transparència.
• Art. 146 — aplicació: criteris quantificables automàticament davant de criteris que depenen d'un judici de valor.
• Art. 147 — criteris de desempat.
• Art. 148 — definició del preu com a criteri.

A aquesta base legal cal sumar-hi l'art. 149 (ofertes anormalment baixes), les directives europees 2014/24/UE i 2014/25/UE i la jurisprudència del TJUE, que han estat incorporades a la doctrina del TACRC en els últims anys.

3. Criteris quantitatius vs qualitatius (judici de valor)

La primera decisió estructural a l'hora de redactar els criteris és la seva classificació. La LCSP distingeix dues categories:

• Criteris quantificables mitjançant fórmules (criteris automàtics): preu, termini d'execució reduït, ampliació de garantia, coeficients específics. S'avaluen aplicant una fórmula matemàtica a una dada objectiva de l'oferta.
• Criteris dependents d'un judici de valor: qualitat tècnica del projecte, metodologia, pla de treball, millores. Requereixen una valoració experta i no es poden reduir a una fórmula automàtica.

4. La regla del 50%: quan és obligatori el comitè d'experts

Quan els criteris la valoració dels quals depèn d'un judici de valor superen en ponderació els criteris automàtics (és a dir, representen més del 50% dels punts totals), l'art. 146.2 LCSP exigeix que l'avaluació tècnica la faci un comitè format per un mínim de tres experts no integrats en l'òrgan proponent del contracte, o bé un organisme tècnic especialitzat.

Aquest requisit s'oblida sovint en ajuntaments petits, on tradicionalment la mesa de contractació assumeix directament l'avaluació tècnica. Si el plec és en aquest escenari (més del 50% en judici de valor) i la mesa avalua sense comitè, l'adjudicatari perjudicat té pràcticament garantit el recurs.

5. Fórmules per al criteri preu

El preu és el criteri automàtic per excel·lència i també un dels més recorreguts quan la seva fórmula distorsiona la competència. Hi ha tres famílies principals de fórmules, cada una amb efectes diferents:

• Proporcionalitat directa: assigna punts proporcionals a la diferència entre el preu ofert i el pressupost base. Senzilla, però premia escassament les baixes fortes.
• Proporcionalitat inversa: atorga la màxima puntuació a l'oferta més barata i reparteix la resta inversament. És la més usada, però pot amplificar baixes temeràries si no es combina amb llindars.
• Fórmules amb baixa mitjana o baixa de referència: valoren respecte a la mitjana de les ofertes o a un percentatge del pressupost. Redueixen l'efecte de baixes extremes, però són més opaques.

6. Baixes anormalment baixes o desproporcionades

L'art. 149 LCSP obliga a establir al plec el llindar a partir del qual una oferta es considera anormalment baixa i ha de ser sotmesa al procediment contradictori de justificació. Si el plec no defineix aquest llindar de manera precisa, s'apliquen els paràmetres del Reial decret 1098/2001, però és molt més segur calibrar-los al contracte concret.

El llindar clàssic per a licitacions amb tres o més ofertes és la mitjana aritmètica de les ofertes menys 10 punts percentuals. Per a dues ofertes, s'aplica l'oferta menor minorada en un percentatge. Per a una única oferta, la baixa supera un percentatge del pressupost base.

7. Criteris socials i mediambientals (clàusules estratègiques)

La LCSP fomenta expressament la inclusió de criteris socials (inserció laboral, igualtat, estabilitat en l'ocupació) i mediambientals (eficiència energètica, petjada de carboni, gestió de residus) com a criteris d'adjudicació. Però la seva inclusió ha de complir dues condicions: vinculació a l'objecte del contracte i possibilitat de verificació objectiva.

Un exemple correcte: en un contracte de neteja d'edificis, valorar el compromís de contractació de persones amb discapacitat per sobre del mínim legal, amb puntuació progressiva segons el percentatge. Un exemple incorrecte: valorar genèricament «el compromís amb la responsabilitat social corporativa del licitador», que és subjectiu i no vinculat a aquest contracte concret.

8. Com redactar un criteri «millores» sense caure en la subjectivitat

El criteri de millores és probablement el més mal utilitzat en la contractació pública espanyola. L'art. 145.7 LCSP estableix que les millores només es poden valorar si estan previstes de manera expressa al plec, amb indicació dels requisits, límits i modalitats concretes. La fórmula oberta «es valoraran les millores que proposi el licitador» és sistemàticament anul·lada.

9. Ponderació entre sobres i ordre d'obertura

La ponderació relativa entre criteris automàtics i de judici de valor no és neutral: condiciona el tipus de competència que generarà el contracte. Una ponderació 70% preu / 30% tècnic premiarà els licitadors més agressius en preu. Una 30% preu / 70% tècnic premiarà la qualitat, però farà obligatori el comitè d'experts.

L'ordre d'obertura de sobres és inamovible: primer el sobre de judici de valor (tècnic), després el de criteris automàtics (econòmic). Obrir-los en ordre invers o simultàniament contamina l'avaluació tècnica i és motiu de nul·litat. A més, la puntuació tècnica s'ha de publicar abans de l'obertura del sobre econòmic per garantir la traçabilitat.

10. Errors que el TACRC anul·la sistemàticament

Recopilant la jurisprudència reiterada del TACRC i dels tribunals autonòmics, aquests són els defectes que fa anys que provoquen estimacions de recursos:

• Criteris que barregen solvència i adjudicació (un cop acreditada la solvència, l'experiència no es pot tornar a valorar com a criteri d'adjudicació).
• Escales de puntuació sense definir («de 0 a 10 segons qualitat» sense més detall).
• Millores obertes sense catàleg tancat ni límits.
• Fórmules de preu que desincentiven la baixa.
• Absència de llindar de baixa anormalment baixa.
• Avaluació per la mesa de criteris de judici de valor quan superen el 50% sense comitè d'experts.
• Criteris socials o ambientals sense vinculació a l'objecte.

11. Llista de verificació abans de publicar

Aquesta rutina de 10 punts, aplicada sistemàticament abans de remetre el plec a la intervenció, elimina la immensa majoria dels motius habituals de recurs. És coherent amb l'enfocament preventiu que recomanem al nostre article sobre errors més comuns en plecs de contractació.

Eines com LicitadIA integren aquesta validació directament en el flux de redacció: quan generes un PCAP, el sistema marca els criteris que no compleixen algun d'aquests deu punts i proposa reformular-los. Si vols veure-ho aplicat als teus tipus de contracte habituals, el més senzill és sol·licitar una demo gratuïta.

Preguntes freqüents